Talteüll

Des del recer d'un turó, a la riba dreta del riu Llobregós, Talteüll —o Tartaüll com en diuen allà— manté l'estructura medieval que presumiblement en forjà el seu origen. L'accés des d'un branc de la carretera entre Massoteres i Biosca és discret. Tot un seguit de revolts porten a les primeres cases i van destapant algunes de les edificacions més rellevants del poble. El dipòsit d'aigua despista en un primer moment abans de descobrir l'església de Sant Pere. Situada a la plaça major, aquesta edificació parroquial sorprèn al visitant a cada pas que fa per apropar-s'hi més. El seu estil arquitectònic és el romànic llombard que comparteix, per exemple, amb Sant Climent de Taüll.

Al punt més alt del nucli urbà se situa el castell, també conegut com la Torre dels Moros. Una torre cilíndrica d'uns cinc metres permet fer-se una idea de com devia ser al principi la fortalesa. De tornada als carrers de Talteüll una petita placa, díficil de veure a primer cop d'ull, desvetlla un personatge escassament esmentat en els llibres d'història. Un dels soldats que participà en el setge de Baler, coneguts com els últims de Filipines, va néixer aquí, i un petit tros de marbre el recorda.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Lloberola ► Talteüll
26 min   6,8 km   4
31/III/2010 a 14:28   C

Talteüll no té cartell. L'única referència és el senyal indicatiu del branc de la carretera C-451, entre els quilòmetres vint-i-quatre i vint-i-cinc, que indica la distància a recórrer per arribar al nucli urbà.

Read More

Alcarràs

La importància d'Alcarràs a la comarca del Segrià, més enllà de la fama de ciutat dormitori que ha agafat darrerament, ha sigut constant, ja des del segle XII, quan era esmentada com Alcaraz. En aquella època, l'abundant terreny agrícola portà a tenir un cens de població notable i divers, tenint en compte la zona, que s'ha mantingut al llarg del temps.
Sota la mirada barroca de l'església de Santa Maria, imponent, la industrialització i el regadiu han consolidat Alcarràs, però també la seva proximitat respecte la ciutat de Lleida. Alguns lleidatans han abandonat la capital per instal·lar-se en aquest nucli urbà atrets per les bones comunicacions i un preu del parc d'habitatges més moderat.
De resultes d'aquest creixement continuat, la vila presenta una barreja entre tradició i nouvinguts, cooperativa agrícola i autovia, entre altres contrasts. A més, compta amb un grapat d'associacions que s'agrupen en l'Institut de Cultura del municipi i dinamitzen l'activitat cultural, social i, des del 2007, motora, amb el seu propi circuit de curses.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 1: Ruta gastoniana
Etapa: Lleida ► Alcarràs
17 min   8 km   4

← Fotografia original:
30/XII/2009 a 10:38   C

La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat

Malgrat que la previsió meteorològica anunciava un cel serè, la boira típica de la plana a l'hivern es presenta envaint bona part del que es pot veure en un dia assolellat. Amb la visió reduïda, la Natàlia descarta el primer cartell, observat venint de Lleida, per la impossibilitat d'aparcar-hi a prop. Una altra opció és la carretera L-800, camí de Vallmanya, on sortosament hi ha una raqueta d'incorporació molt propera al cartell de la vila. Amb la boira no es pot llegir clarament el nom d'Alcarràs, així que només queda esperar un moment sense trànsit i apropar-nos des de la carretera estant perquè la Natàlia pugui fer la fotografia.

Read More

Ivorra

Passat remot i passat llunyà competeixen per fer-se un lloc al capdamunt del nucli urbà d'Ivorra. Per una banda, la Torre del Moro, l'últim record present del que fou el castell del poble originari. Per l'altra, l'església de Sant Cugat, del segle XVIII. Aquesta darrera és una mica més alta, com si en l'alçada volgués imposar-se en aquest duel patrimonial.

Sorprèn d'Ivorra la seva sonoritat èuscara en el topònim, enmig de la Segarra, i és possible que el seu origen provingui d'allà. Més habitual, en consonància amb la comarca, és la presència d'una xarxa de molins que s'acumulen en una distància que pràcticament arriba al quilòmetre. Es confonen entre els camps i les modestes edificacions industrials farineres pels quals foren construïts. Són una opció molt interessant per descobrir a la riera que voreja l'oest del poble.
Ja dins del nucli urbà, el dibuix enrevessat amb el qual les cases formen els carrers creen un senzill laberint que acaba portant a l'Ajuntament i les construccions esmentades al principi. El que sembla l'escultura en pedra d'un vailet ajagut en un banc decorat per algunes plantes convida al visitant a fer una pausa en aquest breu passeig per Ivorra.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Portell ► Ivorra
7 min   4,5 km   3
31/III/2010 a 13:26   CC

Prop d'aquí

Read More

Orpí

Un senyor gran, amb el seu bastó, passeja tranquil·lament per un dels marges de la carretera veïnal que ve d'Orpí, el petit poble que dóna nom al conjunt del municipi on pertany.
Una sèrie de cases que disten l'una de l'altra prou espai com per mantenir la seva privacitat acompanyen aquesta carretera veïnal fins arribar al nucli urbà original, citat ja en el segle X, que ha sigut restaurat diverses vegades. Manté, tot i així, una uniformitat tant en les tonalitats de les pedres que construeixen els edificis com en la seva estètica.

Dóna la benvinguda el castell, propietat privada que ofereix allotjament, aparcament i restauració. És un possible escenari de la llegenda del pi de les pinyes d'or, aquella que parla d'un senyor que es feu ric gràcies a les pinyes d'un d'aquests arbres i això el tornà avariciós. Preguntat pel rei en una visita al castell, mentí sobre l'origen de la fortuna. L'engany esdevingué maledicció i el pi morí. Amb la mort de l'arbre l'avarícia i la riquesa es convertí en caritat als més necessitats. Així doncs, la llegenda elimina qualsevol possibilitat de trobar un tresor al castell.
Darrera del castell, el carrer Sant Miquel porta a l'església del mateix nom, que es desdibuixa com a annex l'edifici del seu costat. Només el campanar resta inconfusible a l'origen i motiu d'aquesta construcció. L'església tanca la visita a peu al nucli urbà de l'Orpí poble —no municipi— que dura un parell de minuts. No obstant això, és l'inici per gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix la Serra de la Portella des de l'església estant i que converteixen la riera de Carme, al fons, en un fil d'aigua gairebé imperceptible.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 17: Una poteta de l'Anoia
Etapa: Can Bou ► Orpí
10 min   4,3 km   5

← Fotografia original:
25/III/2010 a 16:53   CC

Les fotografies de l'entrada, llevat de la segona, corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Read More

16. Carretera i manta a la C-53

La setzena ruta del Viatge per Catalunya és un retorn a l'origen del projecte. Sense planificació prèvia, l'èmfasi d'iniciar una nova ruta és més fort que l'observació detinguda dels tots els pobles que s'ubiquen al voltant de la carretera. Per això és possible que, si coneixeu la zona, trobeu a faltar-ne algun de proper.
La carretera C-53 és un cas estrany dins la xarxa de carreteres catalanes, doncs és una via pràcticament sense revolts ni rotondes. Els continus i petits desnivells li donen una forma ondulada des del pla horitzontal, però permet una visió de la plana, a mig camí entre l'est de la Noguera i l'oest de l'Urgell, prou interessant i canviant segons l'època de l'any.
Una incursió final per l'autovia A-2, per no dir-ne un error en la navegació, mostra la part més industrial i potent econòmicament de l'Urgell per finalitzar en el poc conegut poble del Talladell, convertit en una entitat municipal descentralitzada.

Dades de la ruta

Venint de la ruta 15
1 h i 3 min	▼	93,1 km
Bellcaire d'Urgell
11 min	▼	05,0 km
Linyola
46 min	▼	24,3 km
Bellmunt d'Urgell
18 min	▼	09,3 km
Ballestar
10 min	▼	03,1 km
Almassó
6 min	▼	02,6 km
Penelles
10 min	▼	07,2 km
Castell del Remei
10 min	▼	04,8 km
Ivars d'Urgell
17 min	▼	08,2 km
Castellserà
6 min	▼	03,4 km
Boldú
3 min	▼	00,8 km
La Fuliola
13 min	▼	02,0 km
El Tarròs
5 min	▼	01,8 km
Tornabous
9 min	▼	05,6 km
Anglesola
11 min	▼	09,1 km
Bellpuig
8 min	▼	04,4 km
Preixana
25 min	▼	13,8 km
Vilagrassa
6 min	▼	02,2 km
Tàrrega
49 min	▼	05,1 km
El Talladell

---

5 h i 26 min   205,2 km

Si no veus la ruta amb claredat, clica sobre la imatge per descarregar-la

Read More

Salgot, el gust de la tradició més familiar

Situada al municipi d'Aiguafreda, l'Ecogranja Salgot recupera una antiga pedrera abandonada per transformar-la en un model de producció innovador alhora que permet a tothom que ho vulgui una aproximació a la ramaderia ecològica.
La visita, guiada per la Dolors Salgot, néta del qui va ser el fundador d'aquesta casa d'embotits, comença amb un breu audiovisual que ens situa dins el context familiar i local de l'empresa i que, en acabar, ens permet gaudir d'una magnífica primera vista panoràmica del Montseny.
Tot seguit, el recorregut ens porta per les diverses instal·lacions de la granja, les quals no només destaquen per la seva innovació en el disseny —modern, sobri, i perfectament integrat en l'entorn del qual forma part— sinó per ser un clar model de sostenibilitat. Els porcs, barreja de "Landras" i "Duroc"- gaudeixen d'amplis espais on mengen i descansen, i fins i tot d'un pati d'exercici que els permet passar llargues estones a l'aire lliure si la climatologia ho permet.
Si bé tots els animals són supervisats detingudament des del seu naixement, les truges reben a més un tracte especialment curós al llarg de tot el procés d'embaràs i de criança, donant lloc una varietat de porc que fa possible l'elaboració d'un producte totalment artesanal i ecològic de la màxima qualitat.
La visita per la granja permet, a més, aturar-se en diferents punts per gaudir del paisatge i entendre'l una mica millor, ja que hi trobem diferents cartells explicatius sobre la geografia i la flora del parc natural del Montseny, i conclou amb una degustació d'embotits propis –el colofó ideal per a aquest recorregut que no només ens porta per unes instal·lacions d'última generació sinó per un projecte familiar i de país.
La granja és un model de savoir faire en tots els aspectes: mostra una gran sensibilitat per l'entorn, un gran respecte pels animals, els autèntics protagonistes de la visita, i a més fa evident la vinculació emocional de l'empresa amb Aiguafreda, al centre de la qual Salgot va obrir la seva primera botiga fa més de vuitanta anys.
La resta d’activitats relacionades amb el porc —com ara el sacrifici i l'elaboració de l’embotit— tenen lloc a la comarca, fent de Salgot un bon exemple de producte de proximitat que, per la seva qualitat i creixent demanda, ara és més accessible després d'un procés d'ampliació en la seva distribució.

A tenir en compte:
Podeu consultar la pàgina web per concertar visites. Si sou un grup relativament nombrós, podeu concertar una visita especialment per vosaltres. Molt recomanable com a activitat en família, tot i que també organitzen visites per a escoles. Podeu adquirir el productes de la gamma Salgot Ecològic allà mateix.

Read More