Orpí


Un senyor gran, amb el seu bastó, passeja tranquil·lament per un dels marges de la carretera veïnal que ve d'Orpí, el petit poble que dóna nom al conjunt del municipi on pertany.
Una sèrie de cases que disten l'una de l'altra prou espai com per mantenir la seva privacitat acompanyen aquesta carretera veïnal fins arribar al nucli urbà original, citat ja en el segle X, que ha sigut restaurat diverses vegades. Manté, tot i així, una uniformitat tant en les tonalitats de les pedres que construeixen els edificis com en la seva estètica.
Dóna la benvinguda el castell, propietat privada que ofereix allotjament, aparcament i restauració. És un possible escenari de la llegenda del pi de les pinyes d'or, aquella que parla d'un senyor que es feu ric gràcies a les pinyes d'un d'aquests arbres i això el tornà avariciós. Preguntat pel rei en una visita al castell, mentí sobre l'origen de la fortuna. L'engany esdevingué maledicció i el pi morí. Amb la mort de l'arbre l'avarícia i la riquesa es convertí en caritat als més necessitats. Així doncs, la llegenda elimina qualsevol possibilitat de trobar un tresor al castell.
Darrera del castell, el carrer Sant Miquel porta a l'església del mateix nom, que es desdibuixa com a annex l'edifici del seu costat. Només el campanar resta inconfusible a l'origen i motiu d'aquesta construcció. L'església tanca la visita a peu al nucli urbà de l'Orpí poble —no municipi— que dura un parell de minuts. No obstant això, és l'inici per gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix la Serra de la Portella des de l'església estant i que converteixen la riera de Carme, al fons, en un fil d'aigua gairebé imperceptible.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 17: Una poteta de l'Anoia
Etapa: Can BouOrpí
10 min   4,3 km   5

← Fotografia original:
25/III/2010 a 16:53   CC

Les fotografies de l'entrada, llevat de la segona, corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

16. Carretera i manta a la C-53


La setzena ruta del Viatge per Catalunya és un retorn a l'origen del projecte. Sense planificació prèvia, l'èmfasi d'iniciar una nova ruta és més fort que l'observació detinguda dels tots els pobles que s'ubiquen al voltant de la carretera. Per això és possible que, si coneixeu la zona, trobeu a faltar-ne algun de proper.
La carretera C-53 és un cas estrany dins la xarxa de carreteres catalanes, doncs és una via pràcticament sense revolts ni rotondes. Els continus i petits desnivells li donen una forma ondulada des del pla horitzontal, però permet una visió de la plana, a mig camí entre l'est de la Noguera i l'oest de l'Urgell, prou interessant i canviant segons l'època de l'any.
Una incursió final per l'autovia A-2, per no dir-ne un error en la navegació, mostra la part més industrial i potent econòmicament de l'Urgell per finalitzar en el poc conegut poble del Talladell, convertit en una entitat municipal descentralitzada.

Dades de la ruta



Venint de la ruta 15
1 h i 3 min 93,1 km
Bellcaire d'Urgell
11 min 05,0 km
Linyola
46 min 24,3 km
Bellmunt d'Urgell
18 min 09,3 km
Ballestar
10 min 03,1 km
Almassó
6 min 02,6 km
Penelles
10 min 07,2 km
Castell del Remei
10 min 04,8 km
Ivars d'Urgell
17 min 08,2 km
Castellserà
6 min 03,4 km
Boldú
3 min 00,8 km
La Fuliola
13 min 02,0 km
El Tarròs
5 min 01,8 km
Tornabous
9 min 05,6 km
Anglesola
11 min 09,1 km
Bellpuig
8 min 04,4 km
Preixana
25 min 13,8 km
Vilagrassa
6 min 02,2 km
Tàrrega
49 min 05,1 km
El Talladell

5 h i 26 min   205,2 km

Si no veus la ruta amb claredat, clica sobre la imatge per descarregar-la

Salgot, el gust de la tradició més familiar


Situada al municipi d'Aiguafreda, l'Ecogranja Salgot recupera una antiga pedrera abandonada per transformar-la en un model de producció innovador alhora que permet a tothom que ho vulgui una aproximació a la ramaderia ecològica.
La visita, guiada per la Dolors Salgot, néta del qui va ser el fundador d'aquesta casa d'embotits, comença amb un breu audiovisual que ens situa dins el context familiar i local de l'empresa i que, en acabar, ens permet gaudir d'una magnífica primera vista panoràmica del Montseny.
Tot seguit, el recorregut ens porta per les diverses instal·lacions de la granja, les quals no només destaquen per la seva innovació en el disseny —modern, sobri, i perfectament integrat en l'entorn del qual forma part— sinó per ser un clar model de sostenibilitat. Els porcs, barreja de "Landras" i "Duroc"- gaudeixen d'amplis espais on mengen i descansen, i fins i tot d'un pati d'exercici que els permet passar llargues estones a l'aire lliure si la climatologia ho permet.
Si bé tots els animals són supervisats detingudament des del seu naixement, les truges reben a més un tracte especialment curós al llarg de tot el procés d'embaràs i de criança, donant lloc una varietat de porc que fa possible l'elaboració d'un producte totalment artesanal i ecològic de la màxima qualitat.
La visita per la granja permet, a més, aturar-se en diferents punts per gaudir del paisatge i entendre'l una mica millor, ja que hi trobem diferents cartells explicatius sobre la geografia i la flora del parc natural del Montseny, i conclou amb una degustació d'embotits propis –el colofó ideal per a aquest recorregut que no només ens porta per unes instal·lacions d'última generació sinó per un projecte familiar i de país.
La granja és un model de savoir faire en tots els aspectes: mostra una gran sensibilitat per l'entorn, un gran respecte pels animals, els autèntics protagonistes de la visita, i a més fa evident la vinculació emocional de l'empresa amb Aiguafreda, al centre de la qual Salgot va obrir la seva primera botiga fa més de vuitanta anys.
La resta d’activitats relacionades amb el porc —com ara el sacrifici i l'elaboració de l’embotit— tenen lloc a la comarca, fent de Salgot un bon exemple de producte de proximitat que, per la seva qualitat i creixent demanda, ara és més accessible després d'un procés d'ampliació en la seva distribució.

A tenir en compte:
Podeu consultar la pàgina web per concertar visites. Si sou un grup relativament nombrós, podeu concertar una visita especialment per vosaltres. Molt recomanable com a activitat en família, tot i que també organitzen visites per a escoles. Podeu adquirir el productes de la gamma Salgot Ecològic allà mateix.

El Talladell


Dues serres flanquegen un fort pendent des d'on es situa el Talladell. Sota l'anonimat de la capital Tàrrega, de la qual es troba a poc més de 2 quilòmetres, la tranquil·litat del poble ha oblidat el seu castell i la seva muralla, que amb el temps i l'augment de població han anat desapareixent.
La història mil·lenària del Talladell roman escrita en el llinatge homònim, que prengué en el seu moment certa rellevància, i en el garbuix de carrers que componen el nucli urbà. Malgrat pertànyer al municipi de Tàrrega, aquest caràcter independent, forjat en molts segles d'existència, l'ha portat a constituir-se com a entitat municipal descentralitzada des de l'any 2010.

Detalls del Viatge

Entitat Municipal Descentralitzada
Ruta 16: Carretera i manta a la C-53
Etapa: TàrregaEl Talladell
49 min   5,1 km   3
25/III/2010 a 15:16   CC

Tàrrega


S'apaguen els focus, es desmunten els escenaris, es recullen les tendes. S'acaba el segon cap de setmana de setembre i una de les fires de teatre més rellevants tanca les portes fins l'any següent. Tàrrega deixa llavors el seu protagonisme internacional i passar a ser la Targa de sempre.
Dues carreteres travessen el nucli urbà formant una discreta intersecció a la plaça del Carme. Per una banda, la C-14, de sud a nord, comença el tram en una recta infinita que es van endinsant pels carrers. Un parell de semàfors en vermell donen una pausa a aquesta visita ràpida.
Per l'altra, l'antiga N-II, d'oest a est, comença amb un rotonda com volent alentir el ritme del conductor. És una bona excusa per aparcar i aturar-se a prendre alguna cosa. Molts del carrers amaguen tresors patrimonials de tots els segles des que Ramon Berenguer I en fes conquesta. Alguns són ben visibles, com el castell i dues de les esglésies. Altres haureu de buscar-los en carrers amagats enmig del casc antic o a les afores.
La barreja de tantes èpoques en l'arquitectura targarina és fruit per les desventures històriques que ha patit. Afortunadament, l'empenta de la seva gent al llarg del temps i l'interès suscitat de la seva posició geogràfica ha mantingut sempre la importància de la capital de l'Urgell.

Detalls del Viatge

Ciutat
Ruta 16: Carretera i manta a la C-53
Etapa: VilagrassaTàrrega
6 min   2,2 km   4   1,80 €
25/III/2010 a 14:27   CC

Vilagrassa


Hi ha va haver una època en la qual Vilagrassa i Tàrrega rivalitzaven en infraestructures i poders legals. Corrien els segles XII i XIII i l'emplaçament del municipi era una possessió preuada. La seva posició a mig camí de la ruta romana entre Ilerda i Barcino li permeté gaudir d'avantatges senyorials per motivar la seva repoblació.
La història reservà, no obstant això, un paper heroic i dur als pobladors que durant molts segles varen intentar progressar i establir-se aquí enmig d'un escenari intermitent de guerres i canvis de bàndol.
Ara, des de la carretera N-II, en línia recta, mira la capital de l'Urgell des del seu terme municipal. L'envolten gran infraestructures que, en el cas de la línia ferroviària, passen de llarg. Mantenen la seva independència administrativa i un notable teixit associatiu i cultural, i celebren el corpus amb grans ornaments que engalanen els carrers del nucli urbà.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 16: Carretera i manta a la C-53
Etapa: PreixanaVilagrassa
25 min   13,2 km   1
25/III/2010 a 14:21   CC