Orpí


Un senyor gran, amb el seu bastó, passeja tranquil·lament per un dels marges de la carretera veïnal que ve d'Orpí, el petit poble que dóna nom al conjunt del municipi on pertany.
Una sèrie de cases que disten l'una de l'altra prou espai com per mantenir la seva privacitat acompanyen aquesta carretera veïnal fins arribar al nucli urbà original, citat ja en el segle X, que ha sigut restaurat diverses vegades. Manté, tot i així, una uniformitat tant en les tonalitats de les pedres que construeixen els edificis com en la seva estètica.
Dóna la benvinguda el castell, propietat privada que ofereix allotjament, aparcament i restauració. És un possible escenari de la llegenda del pi de les pinyes d'or, aquella que parla d'un senyor que es feu ric gràcies a les pinyes d'un d'aquests arbres i això el tornà avariciós. Preguntat pel rei en una visita al castell, mentí sobre l'origen de la fortuna. L'engany esdevingué maledicció i el pi morí. Amb la mort de l'arbre l'avarícia i la riquesa es convertí en caritat als més necessitats. Així doncs, la llegenda elimina qualsevol possibilitat de trobar un tresor al castell.
Darrera del castell, el carrer Sant Miquel porta a l'església del mateix nom, que es desdibuixa com a annex l'edifici del seu costat. Només el campanar resta inconfusible a l'origen i motiu d'aquesta construcció. L'església tanca la visita a peu al nucli urbà de l'Orpí poble —no municipi— que dura un parell de minuts. No obstant això, és l'inici per gaudir de les vistes panoràmiques que ofereix la Serra de la Portella des de l'església estant i que converteixen la riera de Carme, al fons, en un fil d'aigua gairebé imperceptible.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 17: Una poteta de l'Anoia
Etapa: Can BouOrpí
10 min   4,3 km   5

← Fotografia original:
25/III/2010 a 16:53   CC

Les fotografies de l'entrada, llevat de la segona, corresponen a una visita realitzada amb posterioritat