Talteüll

Des del recer d'un turó, a la riba dreta del riu Llobregós, Talteüll —o Tartaüll com en diuen allà— manté l'estructura medieval que presumiblement en forjà el seu origen. L'accés des d'un branc de la carretera entre Massoteres i Biosca és discret. Tot un seguit de revolts porten a les primeres cases i van destapant algunes de les edificacions més rellevants del poble. El dipòsit d'aigua despista en un primer moment abans de descobrir l'església de Sant Pere. Situada a la plaça major, aquesta edificació parroquial sorprèn al visitant a cada pas que fa per apropar-s'hi més. El seu estil arquitectònic és el romànic llombard que comparteix, per exemple, amb Sant Climent de Taüll.

Al punt més alt del nucli urbà se situa el castell, també conegut com la Torre dels Moros. Una torre cilíndrica d'uns cinc metres permet fer-se una idea de com devia ser al principi la fortalesa. De tornada als carrers de Talteüll una petita placa, díficil de veure a primer cop d'ull, desvetlla un personatge escassament esmentat en els llibres d'història. Un dels soldats que participà en el setge de Baler, coneguts com els últims de Filipines, va néixer aquí, i un petit tros de marbre el recorda.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Lloberola ► Talteüll
26 min   6,8 km   4
31/III/2010 a 14:28   C

Talteüll no té cartell. L'única referència és el senyal indicatiu del branc de la carretera C-451, entre els quilòmetres vint-i-quatre i vint-i-cinc, que indica la distància a recórrer per arribar al nucli urbà.

Read More

Alcarràs

La importància d'Alcarràs a la comarca del Segrià, més enllà de la fama de ciutat dormitori que ha agafat darrerament, ha sigut constant, ja des del segle XII, quan era esmentada com Alcaraz. En aquella època, l'abundant terreny agrícola portà a tenir un cens de població notable i divers, tenint en compte la zona, que s'ha mantingut al llarg del temps.
Sota la mirada barroca de l'església de Santa Maria, imponent, la industrialització i el regadiu han consolidat Alcarràs, però també la seva proximitat respecte la ciutat de Lleida. Alguns lleidatans han abandonat la capital per instal·lar-se en aquest nucli urbà atrets per les bones comunicacions i un preu del parc d'habitatges més moderat.
De resultes d'aquest creixement continuat, la vila presenta una barreja entre tradició i nouvinguts, cooperativa agrícola i autovia, entre altres contrasts. A més, compta amb un grapat d'associacions que s'agrupen en l'Institut de Cultura del municipi i dinamitzen l'activitat cultural, social i, des del 2007, motora, amb el seu propi circuit de curses.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 1: Ruta gastoniana
Etapa: Lleida ► Alcarràs
17 min   8 km   4

← Fotografia original:
30/XII/2009 a 10:38   C

La fotografia de l'inici correspon a una visita realitzada amb posterioritat

Malgrat que la previsió meteorològica anunciava un cel serè, la boira típica de la plana a l'hivern es presenta envaint bona part del que es pot veure en un dia assolellat. Amb la visió reduïda, la Natàlia descarta el primer cartell, observat venint de Lleida, per la impossibilitat d'aparcar-hi a prop. Una altra opció és la carretera L-800, camí de Vallmanya, on sortosament hi ha una raqueta d'incorporació molt propera al cartell de la vila. Amb la boira no es pot llegir clarament el nom d'Alcarràs, així que només queda esperar un moment sense trànsit i apropar-nos des de la carretera estant perquè la Natàlia pugui fer la fotografia.

Read More